Capvespre màgic a Les Madrigueres
Avui és dijous a la tarda, ja has acabat tots els exàmens i tens les tardes lliures. Per això has decidit baixar a la platja amb la teva amiga Sofia, a provar un dispositiu d’escolta de ratpenats que li acaba d’arribar per correu. Ella sempre està pendent de qualsevol novetat tecnològica que la pugui ajudar a descobrir com funcionen les coses. I fins i tot és capaç d’afegir-hi millores que l'ajudin a aconseguir els seus objectius. No li fa por agafar el tornavís! És molt crack!
A veure si podeu localitzar algun ratpenat amb el seu aparell… Les Madrigueres és un lloc ideal per fer-ho! Amb tants espais humits, els mosquits s’hi troben com a casa... i als ratpenats els encanten els mosquits!
Us atureu just al costat de la riera i la Sofia comença a treure de la motxilla la tauleta i el dispositiu que s’hi connecta i que és capaç de captar els ultrasons dels ratpenats... En aquest moment, d’alguna manera que no pots explicar, notes com si algú us estigués observant.
Aixeques el cap i et sobresaltes una mica quan veus, a certa distància, una dona un xic peculiar que us mira directament sense dissimular. Li comentes a la Sofia i ella mira dissimuladament cap a on l’indiques.
Us poseu de nou a la tasca de captar els ultrasons dels ratpenats que d’aquí a uns moments saps segur que sortiran a buscar el seu menjar… Quina sort que aquest espai es mantingués sense urbanitzar!
Fa temps que intentes participar en els tallers i col·laborar sempre que pots en les activitats del grup ecologista local, el Geven.
Els integrants més veterans encara recorden les lluites i protestes que van fer des dels 80 fins ben bé passat el 2000 per evitar que a les Madrigueres s’hi construïssin cases i apartaments!
De cop et ve al cap una altra cosa que van explicar-te fa temps...
—Sofia, saps quina me'n van explicar, fa temps, els veterans del Geven? No sé si em van voler prendre el pèl...!
La Sofia aixeca el cap de la pantalla de la tauleta i et mira esperant que continuïs...
—Van dir-me que, quan venien a organitzar protestes a les Madrigueres, passaven... coses. Es veu que tots notaven com una energia especial, com si de cop fossin més forts i se sentien capaços de tot...
La Sofia somriu amb els ulls ben oberts... i tu segueixes.
—Veien llumetes i éssers petitons, com animalons fantàstics corrent i amagant-se... jo no sé si m’ho acabo de creure...
—Per on els veien, exactament? —et demana la Sofia, mig de broma mig seriosament.
Rumies un moment i dubtes.
—Ara no sé si van dir-me a la zona del voltant del búnquer o on hi ha la llacuna del costat de la zona de dunes...
—Vols que hi donem un cop d’ull?! —proposa la Sofia—. Duc binocles i potser amb el dispositiu i la tauleta captem alguna cosa!
Li dieu que heu anat a fer fotografies amb la tauleta per un treball de l’institut i us n’aneu a l’aguait per veure si teniu sort i hi ha ocells, que a darrera hora del dia és quan estan més actius...
La dona misteriosa somriu quan us sent posar aquesta excusa i mou el cap tot posant una mirada múrria.
—Ah, sí? Potser millor que desconnecteu el dispositiu de captació d’ultrasons de la tauleta abans, que podria ser que la càmera no us funcionés bé...
Quedeu ben parades i us sentiu una mica avergonyides, perquè us ha enxampat en la mentida, però aneu igualment a l’aguait.
Li expliques que les dues sou unes grans amants de la natura i que últimament esteu interessades pels ratpenats perquè vau coincidir a les Madrigueres en un taller organitzat pel grup ecologista local (el Geven) on una noia molt crack del tema explicava les seves característiques i modus vivendi amb tanta passió que us van venir ganes de saber-ne més. Ella va ser qui us va explicar on trobar el dispositiu que, connectat a la tauleta, us permetria detectar els ultrasons que emeten els ratpenats per tal d’orientar-se i localitzar les seves preses.
Ho intentes explicar de manera senzilla perquè ella ho pugui entendre, però sorprenentment, et respon fent preguntes molt tècniques sobre el sistema de detecció de ratpenats i com es comuniquen i s’orienten.
Quan esteu a punt d’arribar veieu que un animaló travessa rapidíssim la carretera que travessa les Madrigueres de punta a punta...
Sembla un corriol camanegre, però dubteu... La Sofia ho consulta per internet i l’ocellet que us ha passat pel costat semblava més gran i tenia com... no sé... plantes a l’esquena?
—Hola, escolti... ens coneixem? —li diu la Sofia tot acostant-se cautelosament a la senyora misteriosa.
Val a dir que va vestida d’una manera peculiar...
—Perdona si t’he espantat —respon ella—. Només sentia curiositat per aquest aparell que portes... per a què serveix?
Hi ha alguna cosa que no t’acaba d’encaixar en aquesta dona. No sembla perillosa, però, d'altra banda, potser té massa ganes de xerrar i tu tens ganes d’anar per feina.
Seguiu parlant una bona estona, fins que t’adones sobresaltada que se t’està fent tard i que hauries de ser a casa abans que es fes de nit, i així li expliques a l’Anna Maria (que així és com s’ha presentat la dona) i a la Sofia.
L’Anna Maria es queda ronsejant per allà i notes que va observant tot el que feu.
En el moment de connectar el petit aparell a la tauleta i obrir l’app que hi està associada, us demana, interessada, si creieu que seria possible que, a part dels ultrasons dels ratpenats, també detectés altres tipus de sonars biològics.
Les dues aneu a bon pas cap al búnquer i us entreteniu mirant les pintures que en decoren les parets per fora...
Que bé que s’hi està, a aquesta hora que comença a caure el sol...
Sense adonar-vos-en se us ha anat acostant la dona d’abans i s’ha aturat a certa distància... I sentiu que us comenta:
—Aquest ésser que acabeu de veure és una etèria i no el trobaràs a internet. De fet, potser no el trobaràs ni als llibres...
Et mires la Sofia i dubteu que fer a continuació; sents una curiositat terrible, però no t’acabes de refiar que aquesta senyora estigui massa bé del cap...
Et quedes ben parada que et formuli aquesta petició... Li demanes quina classe d’ultrasons vol captar i quin és l’ésser que els emet.
Li canvia l’expressió i mira a banda i banda, com si volgués assegurar-se que no us escolta ningú (les Madrigueres és un lloc molt freqüentat per caminants, ciclistes, corredors, usuàries de la platja, cotxes i veïns, tot i que avui està bastant tranquil perquè és dijous. Demà segurament arribaran tots els veïns que tenen la segona residència aquí i l’ambient serà un altre).
L’Anna Maria et contesta misteriosament:
—Estic segura que hi ha una etèria protegint aquest espai i n’estic buscant proves. Potser el teu aparell m’hi podria ajudar...
De què està parlant? Una... etèria, ha dit? Com?! Què està mig sonada?
Observeu la dona encuriosides. Té un aspecte saludable, tot i l’edat...
Se us acosta i es presenta:
—Em dic Anna Maria i soc biòloga, bé... ara ja retirada. He dedicat una gran part de la meva vida a recollir informació d’éssers com el que acabeu de veure, les etèries... Les reconeixeràs perquè sovint són barreges impossibles de diferents espècies i canvien les energies dels llocs que habiten, els protegeixen d’agressions externes i en conserven els secrets. He vingut aquí perquè m’havien arribat veus que hi ha una etèria que guarda i protegeix aquest espai. Aquest aparell que duus crec que podria ajudar-nos en la recerca, però hem d’acostar-nos-hi més.
Us arribeu a la llacuna més propera al mar i us adoneu que la zona està delimitada amb cordes i que no es permet entrar-hi.
Des del camí principal no es té massa bona visió de la llacuna... La vegetació que l’envolta és prou alta per mantenir-la una mica amagada.
La teva curiositat et demana entrar-hi, però les normes de protecció de l’espai són molt clares...
Definitivament, us dirigiu cap a l’aguait, aquesta construcció de fusta que està pensada i construïda per poder observar sense ser vistes.
Amb el dispositiu d’escolta d’ultrasons connectat a la tauleta i l’ajuda d’uns prismàtics, repasseu atentament l’entorn de la llacuna.
Al mateix temps que la Sofia exclama que ha rebut un senyal, tu, que duus els prismàtics, veus una estranya llum que surt d’entre els llentiscles i els cirerers de pastor.
La Sofia i tu us enteneu amb una sola mirada...
Us gireu a la vegada i seguiu caminant decidides cap a l’aguait ignorant el comentari de la dona.
Un moviment entre les canyes del costat de la carretera us fa girar el cap de nou i torneu a veure l’ésser estrany que s’hi està intentant amagar... Deixa una traça de llum molt peculiar i, de cop, comences a dubtar de si la dona tenia certa part de raó, i estàs davant d’una nova espècie! Però ara no saps si et deixarà acostar-t’hi o no...
Tant tu com la Sofia us excuseu dient que us heu d'afanyar, que se us farà de nit i que l’endemà teniu classe. Us allunyeu de la dona gran d’aspecte estrafolari i busqueu un raconet al costat de la riera, on ben segur començaran a volar els ratpenats atrets pels mosquits que fa estona us intenten picar.
De lluny se senten uns trons i t’adones de cop que el cel s’ha ben ennuvolat.
De cop, veus un caparró que va picant, un a un, els fruits del cirerer de pastor, que tot i ser encara verds seran l’aliment de moltes aus al llarg de tot l’estiu, a mesura que vagin madurant. Aquests ocells que venen de països llunyans i paren a les Madrigueres a descansar... Tan petits i tan forts!
Però el que estàs observant sembla un corriol camanegre, però està lluny de la sorra i del niu, i hi ha alguna cosa que no encaixa...
—Li han crescut unes plantes a l’esquena!!! —exclames quan te n’adones.
La Sofia està capficada amb els senyals de la tauleta, que sembla haver-se tornat boja.
Mires enrere per si la dona misteriosa és amb vosaltres, però de cop la descobreixes a la llacuna, molt a prop de l’ocellet misteriós.
De seguida atrapes la Sofia, que es troba revisant les vores de la llacuna i observant el que semblen amagar les aigües...
Es gira i et comenta que ha vist fartets. Tu no tens ni idea de què et parla... i veient la teva cara d’ignorància absoluta, ella segueix:
—Els fartets són una espècie de peixet molt peculiar! Saps que poden viure tant en aigües dolces com salades?
Però les històries que expliquen d’éssers fantàstics no es referien pas als fartets...
Camineu amb compte entre les salicòrnies, observant amb atenció per si veieu algun ésser que us cridi l’atenció...
—Bah! —exclames al cap d’una estona de no veure res—. Deu ser que em van prendre el pèl! Tornem cap a casa que s’està fent tard.
Recolliu les motxilles i torneu al camí principal... Sense adonar-te’n, però, que mentre us allunyeu, darrere vostre, unes plantetes semblen cobrar vida i posar-se dretes sobre un estrany ésser que us observa, trapella.
La Sofia consulta la previsió del radar de pluges en el seu mòbil i t’avisa que en 20 minuts tindrem la tempesta a sobre.
—Hauríem de sortir del costat de la riera! Si plou a les muntanyes del Montmell hi haurà una crescuda del cabal de l’aigua i podríem córrer perill.
El que passa a continuació és tan ràpid que no teniu temps d’assimilar-ho...
La dona s’ajup i observa l’ésser misteriós amb un ampli somriure; aquest li puja a la mà i s’estarrufa tot.
—Bona feina... —sembla que murmura l’anciana.
La tauleta de la Sofia sembla haver entrat en col·lapse total i de cop es queda muda. Sense senyal.
Tornes a mirar pel forat de l’aguait i t’adones que la dona ja camina de tornada i que en el lloc on estava l’ésser fantàstic només han quedat quatre llavors de cireres de pastor a terra i una estranya sensació de calma ho impregna tot.
Mires d’acostar-te a les canyes on has vist desaparèixer l’etèria i intentes endinsar-t'hi...
Ha estat molt mala idea! Aquest canyissar està format per canya comuna, una espècie invasora amb fulles dures i esmolades que, si no pares compte, et poden tallar! I n’hi ha per tot arreu!
En surts com pots, i t’adones que no només se t’ha escapolit l’etèria i hi has pres mal, sinó que la persona que et podia donar una mica més d’informació, la dona misteriosa, també ha marxat i ha deixat una petita targeta a terra on pots llegir:
Anna Maria Valldosera
Fundadora d’ARREL
Aliança per la Recerca i Recuperació de les Etèries i les seves Llars
Quin misteri, tot plegat!
Se t’ha fet tard, però segur que trobaràs un altre moment per tornar a les Madrigueres i treure’n l’entrellat de tot plegat!
A l’Anna Maria li brillen els ulls quan explica:
—Les etèries són uns éssers fantàstics que van sorgir, segons els meus estudis, de la imaginació de les persones i de la força i necessitat de preservar tot allò que ajudés a mantenir l’equilibri a la Terra… La flora, la fauna, les tradicions, la cultura, el patrimoni… La seva funció era i és la de protegir i guardar l’entorn.
—Fa molts anys —segueix—, en uns camps de treball que dirigia als Pirineus, vaig trobar indicis de la seva existència i evidències del perill en què es troben. Des de llavors m’he dedicat a recopilar informació sobre elles i a crear una petita base de dades amb els diferents tipus que hi ha. Una de les coses que em té intrigada és la manera que tenen de comunicar-se amb la resta d’espècies dels llocs on habiten. Tinc la certesa que emeten algun tipus d’ultrasò.
—També us explica— que abans els humans també s’hi podien comunicar, però ara només unes poques persones escollides, amb una sensibilitat molt especial, poden notar-ne la presència.
La Sofia, que l’ha estat escoltant atentament, mira de variar la freqüència de so que pot captar l’aparell i us aneu desplaçant per totes aquelles zones a les quals us és permès accedir.
Com que és zona de nidificació del corriol camanegre, hi ha algunes parts que estan tancades a l’accés...
De cop, la pantalla de la tauleta marca un senyal! És dèbil, però sembla que prové de darrere d’unes dunes, que estan mig cobertes de lliris de mar i que no us permeten veure què hi ha més enllà. Però una cinta us barra el pas...
Amb el so dels trons de fons, i notant com la tempesta s’acosta, recolliu corrents la tauleta, l’aparell d’escolta d’ultrasons i ho poseu tot dins la motxilla de la Sofia. Corrent, marxeu cap a la porxada de la primera casa que trobeu al costat de les Madrigueres.
Mireu a banda i banda, amb cura, i creueu, l’Anna Maria, la Sofia i tu, per sota la corda que marca el límit permès. Pugeu amb molta cura per sobre la duna per creuar a l’altre costat, el que dona a mar; elles dues ho fan sense perdre de vista la pantalla de la tauleta i posant molt de compte a no malmetre res al seu pas... En canvi, tu, no pots evitar la sensació d’estar fent alguna cosa malament.
Deixeu les dunes a la vostra esquerra, amb els lliris de mar, els tamarius i, fins i tot, alguna resta de vinya, testimoni d’antics cultius que hi havia a la zona, i us arribeu al búnquer, on un plafó explica que fa anys va viure-hi una família... Ben estrets s’hi devien estar!
La Sofia llança un crit de victòria quan el senyal indica que teniu un ésser d’aquests fantàstics... Una etèria... a tocar.
Veieu a terra restes de llaunes de refrescs i cerveses... Que es barregen amb restes de llenya cremada i les llavors de lliri de mar que encara queden de l’estiu passat... Sembla que algú hi va fer una festa no fa gaire!
—Quina vergonya i quin poc respecte que alguns tenen pels espais naturals! —comenteu indignades, mentre recolliu les deixalles i les aneu posant en una bossa de plàstic que dueu.
Quan acabeu, ja gairebé ha marxat tota la llum del sol i ha començat a bufar una mica de brisa marina. S’hauria de fer alguna cosa per tal que totes les persones que passen per les Madrigueres s’adonin de com és de valuós aquest espai!
Aneu caminant cap al passeig tot parlant d’accions que podríeu fer per aconseguir-ho! Però esteu una mica desanimades, sentiu que soles no podeu fer-ho...
Passeu pel costat d’uns contenidors i hi aneu llençant les deixalles. Al final se us ha fet tard i no heu pogut detectar ni ratpenats ni cap ésser fantàstic misteriós! Sembla que haureu de tornar un altre dia!
L’Anna Maria, amb els ulls guspirejants d’emoció, us demana silenci i camina lentament cap a la part del darrere del niu de metralladores, d’on sembla venir el senyal.
La Sofia i tu la seguiu expectants.
De cop es queda aturada i veieu passar el que sembla un animaló d’un pam d’alçada, corrent cap a la sorra, en un intent d’escapolir-se de vosaltres. És curiós, vist així sembla un corriol camanegre, però una mica més gros i amb unes protuberàncies a l’esquena.
A mesura que el veieu córrer, us adoneu que va deixant una traça de llum que s’evapora al cap de poca estona.
—L’heu vist, l’heu vist?!?!? —exclama l’Anna Maria.
De lluny veus com l’Anna Maria, la vella misteriosa, s’encamina cap a la zona de la sorra i sembla que busqui alguna cosa entre les plantes que hi creixen.
Quina dona més peculiar!
Mentre tu observes els moviments de la senyora, la Sofia truca a casa seva i demana que us vinguin a recollir.
Al final, ni ratpenats, ni corriols camanegres ni... Com ha dit que es deien... etèries?
Etèries... Quines coses.
T’has quedat tan parada que no has tingut temps de treure el telèfon mòbil ni preparar la càmera per fer-li una fotografia!
L’Anna Maria treu ràpidament de la motxilla un quadern i un llapis i intenta fer un esbós ràpid, però té alguns dubtes... Entre les tres intenteu arribar a un acord respecte a la criatura que heu vist... La Sofia i tu encara sorpreses que tota aquesta història que us ha explicat fos certa!
L’Anna Maria es mira satisfeta l’esbós i us explica que té una neta de la vostra edat a qui segurament li encantaria estar allà en aquell moment... I us fa una proposició curiosa...
—Us agradaria formar part d’un grup de protectores de les etèries?
Sembla que avui les sorpreses no s’acaben.
El senyal de la tauleta sembla cada vegada més forta, però just en aquest moment sents un crit dirigit a vosaltres!
—Què feu aquí?!?! No està permès l’accés a persones alienes al personal de manteniment i de custòdia de la zona! Que no heu vist les tanques o què?!?
Semblen bastant enfadats i gireu cua, mortes de vergonya i veient com el senyal de la tauleta cada vegada s’afebleix més...
Sembla que aquesta vegada se us ha escapat l’etèria, però no seria mala idea tornar-hi de nou a provar sort!
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com ara cookies per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.